L'evolució del dibuix infantil.
L'adquisició de la capacitat de dibuixar es un procés difícil i progressiu, es a dir, no naixem amb la habilitat de dibuixar sino que l'anem adquirint poc a poc. Com tot procès, te un inici i un final que comença quan ha maurat la moticitat fina i el xiquet es capaç de sostindre una llapissera. Com es d'esperar al principi no som cap Picasso, sino que anirem millorant gradualment el nostre dibuix fins aplegar a un nivell complexe i de calitat. Aquest procés es lent i passa per diverses etapes:
-A) El Garabat. Aquest sol tindre lloc a partir de l'any i mitj. Aquests dibuixos no tenen cap intenció ni finalitat, ni tracten de plasmar formes, figures ni objectes.
-B) Del Garabat a les primeres formes. Del segon any endavant, el xiquet es capaç de donar forma als garabats. Es tracta d'un intent de representar els seus primers objectes, obviament sense definir-lo.
-C) Les línees prenen forma. Aproximadament als 2 anys i mitj el xiquet es capaç de dibuixar cercles i combinar-lo amb línees per a crear noves formes. Son dibuixos que ja tenen cert paregut amb objectes i figures humanes.
-D) Augmenta el detall. Prop dels tres anys començen a apareixer les primeres formes que poden ser identificades com objectes i persones. Al dibuix pot aparèixer una intenció de comunicar una situació, sentiments o personatges. La figura humana es representada només amb cames i cap.
-E) La figura humana es perfila. Entre els tres i quatre anys es van perfilant els dibuixos. A la figura humana se li incorpora cos i braços. Pot ser, també, incorporen el monyo com a un element més.
-F) Es consolida la forma. Als cinc anys el dibuix del xiquet ha progressat, i la figura humana ja es perfectament identificable i, a més a més, afegeixen característiques diferents a cada figura. Per exemple, uns son mes grans o mes xicotets que altres, tenen mes monyo o menys, etc.
-G) El personatge en situació. Finalment el dibuix es consolidat.